La fibra òptica és una de les formes de transmissió de dades més ràpida i extensa que hi ha actualment. Es tracta de cablejats òptics molt fins, amb un diàmetre que no sol superar el d’un cabell humà, fets de filaments de fibra de vidre o de materials plàstics translúcids, a través dels quals es condueixen polsos de llum, làser o LED, carregats informació.
Són com autopistes de dades. La informació viatja a través de la fibra òptica del punt A al punt B, on es descodifiquen les dades transmeses. Atès que el que viatja pel cablejat és llum en lloc delectricitat, la velocitat de connexió és superior. El que és més, a causa del principi de reflexió interna total, no es perd informació (no es perd llum) al llarg del recorregut, fet que possibilita la transmissió d’informació en distàncies molt més llargues que en utilitzar un cablejat tradicional de coure, per exemple.
La utilització més estesa de la fibra òptica és a serveis de connexió a internet d’alta velocitat. De fet, és el tipus de connexió més ràpid i estable disponible al mercat; però té altres utilitats, com ara connexions d’àudio, sistemes de seguretat, fabricació de sensors i transferències de criptomonedes, només per nomenar-ne algunes.
A més de la seva superioritat quant a velocitat i distància, la fibra òptica té un impacte menor en el medi ambient (en comparació, una vegada més, amb el cablejat tradicional), és relativament lleugera i és immune a interferències electromagnètiques.
Dit això, també hi ha desavantatges associats a la fibra òptica, com la fragilitat del cablejat, la complexitat del procés d’instal·lació i la impossibilitat de transmetre electricitat, cosa que implica que, en cas que sigui necessari, s’hagin d’instal·lar emissors i transportadors que funcionin per fora de la fibra òptica. A més, fins ara, el cost d’instal·lació i contractació d’un servei de fibra òptica sol ser una mica més car que el d’altres tipus de connexió, encara que aquests últims anys s’han anat equilibrant.
En tot cas, hi ha dos grans tipus de cablejats de fibra òptica:
- Fibra òptica monomodal: en aquest tipus de fibra òptica es transmet un únic senyal de llum, capaç d’assolir distàncies de fins a 400 quilòmetres gràcies al fet que utilitza un nucli més petit que redueix al màxim la distorsió del senyal. És el tipus de cablatge de fibra òptica més car, però el que proporciona una amplada de banda més ampli, fet que es tradueix en una velocitat superior.
- Fibra òptica multimodal: en aquest tipus de fibra òptica es poden transmetre una gran quantitat de senyals de llum pel mateix cable, cosa que li resta estabilitat i la fa menys fiable per a connexions de llarga distància. És un tipus de cablatge més econòmic i, alhora, més fàcil d’instal·lar, especialment recomanat per a connexions de mitjana i curta distància.
