És difícil imaginar, avui dia, un món sense wifi: l’utilitzem a les nostres llars i als nostres treballs i, cada cop més, en espais públics; és la forma més versàtil i ràpida de connectar-se a internet, però la realitat és que, tret que es configuri correctament, una xarxa wifi pot arribar a ser insegura i ineficient. Per això, convé parar atenció a una sèrie de detalls que poden fer la diferència, tant pel que fa a rendiment com a seguretat.
El primer, fins i tot abans de configurar una xarxa wifi, és considerar l’ús que se li donarà i l’espai on funcionarà. És a dir que, per una banda, és fonamental determinar quants dispositius es connectaran normalment a la xarxa i quina serà la demanda de recursos (quina amplada de banda caldrà); i, per altra banda, és important tenir una idea de l’espai físic en què funcionarà la xarxa wifi, ja que com que és una xarxa sense fils és important considerar qüestions com les distàncies i les possibles interferències, per determinar el posicionament òptim del router (i, si és possible, el tipus de router, entre els quals els routers Wi-Fi 5 i Wi-Fi 6 són els més moderns i potents) i, si cal, dels repetidors o amplificadors de senyal.
Un cop feta la instal·lació de la xarxa wifi, el primer que cal fer és enfocar-se a la seguretat. En aquest sentit, tots els routers porten una configuració preestablerta per defecte, tant a nivell de xifratge, com d’usuari i contrasenya.
Per canviar el nom d’usuari de la teva xarxa wifi (també anomenat SSID) i la seva contrasenya, així com per modificar la majoria de configuracions de la xarxa, has d’accedir a la configuració del router. Per això, has de conèixer l’IP de la teva connexió i accedir-hi a través d’un navegador web:
- Si utilitzes Windows, pots trobar la teva IP accedint a la finestra d’ordres ([Tecla “Windows” + “X”] i clic a la pestanya que digui administrador, a Windows 10), escrivint la comanda ipconfig i buscant el nombre de vuit dígits anomenat Porta d’Enllaç Predeterminada.
- En un ordinador Mac, has d’obrir el menú d’Apple i accedir a Preferències del Sistema/Xarxa/Preferències de Xarxa, i seleccionar “Wi-Fi” al menú lateral.
Un cop dins de la configuració del router, ja pots canviar fàcilment el SSID i la contrasenya. És recomanable utilitzar una contrasenya complexa. Com a il·lustració, a un hacker li prendria només segons descobrir una contrasenya que consti únicament de números, mentre que li prendria diversos anys descobrir-ne una que inclogui majúscules, minúscules, números i símbols.
El següent a considerar, quant a seguretat, és activar el xifratge o encriptació del router. La majoria dels encaminadors actuals porten aquesta configuració desactivada. Habilita un xifratge WPA2, que és generalment el més segur, o WPA3, que és un estàndard nou de xifratge inclòs als routers més moderns.
Una darrera consideració de seguretat quant al router és assegurar-te que el firmware d’aquest, és a dir, el seu sistema operatiu, estigui actualitzat; a més, si consideres que tindràs convidats connectats a la xarxa periòdicament, és recomanable crear una xarxa wifi secundària amb el seu nom d’usuari i contrasenya.
Quant al rendiment, una de les decisions més importants és el posicionament físic del router dins de l’espai on funcionarà. És a dir: la majoria dels routers emeten el seu senyal cap avall, de manera que l’alçada és un factor rellevant a considerar; alhora, com més distància hi hagi entre un dispositiu i el router, més feble serà el senyal i més inestable la connexió. Finalment, assegura’t que no hi hagi elements que bloquegin el senyal, en la mesura del possible (no serviria de res que disposis el router dins d’un armari, per exemple).
Una altra manera de millorar el rendiment és utilitzar una configuració del router anomenada Qualitat de Servei (QOS, per les sigles en anglès), amb la qual podràs prioritzar un o més dispositius perquè rebi, o rebin, una quota desigual de l’amplada de banda disponible . És a dir, que pots configurar el teu router perquè, sense importar quants dispositius estiguin connectats a la xarxa, el teu ordinador rebi un 50% de l’amplada de banda en tot moment, de manera que la teva connexió es mantingui estable.
Una última consideració: molts routers moderns són de banda doble, la qual cosa significa que emeten dos tipus de senyals, una de 2,4 GHz i una de 5 GHz. Bàsicament, el senyal de 2,4 GHz té més abast i pateix menys interferències , però sol ser més lenta; mentre que el senyal de 5 GHz sol ser més ràpid i estable, tanmateix, té menys abast i és més sensible a les interferències.
